Bloc del Curs d'ACTIC
Just another WordPress.com weblog

març
08

Anuncis
març
08
gen.
19

Aquest document pretén recollir els motius pels quals cal utilitzar formats lliures a l’hora d’intercanviar arxius, centrant-se especialment en el cas del format .doc propi dels documents de text processats amb Microsoft Word i les alternatives lliures que existeixen. A banda de l’explicació dels motius també aporta solucions per a posar-ho en pràctica.

* Diferents formats
* Motius per fer servir formats lliures
* Com fer-ho?

Nota: La Universidad de Cádiz va publicar el novembre de 2004 un article amb els formats acceptables per a l’intercanvi de documents i la manera com generar-los. És un document força complet i entenedor. Aquest hi aporta ben poca cosa més.
Diferències de formats

Primer de tot cal distingir els formats d’intercanvi de documents per saber de què estem parlant.

* Formats tancats o privatius. Són aquells les especificacions dels quals no estan publicades o ho estan només parcialment. Acostumen a ser propietat d’una empresa. Donat que no hi ha especificacions sobre com es pot llegir i escriure en aquest format, sol ser necessari o bé recórrer al programes específics del fabricant i propietari del format o bé a complicades tècniques d’enginyeria inversa (no sempre del tot legals) per esbrinar-ho. En el nostre cas el format .doc dels documents generats amb Microsoft Word és un d’aquests. En un altre ordre de coses, també són tancades les especificacions del protocol que fa servir hotmail i msn per a la missatgeria instantània i skype (o aquí) per a la veu sobre IP.
* Formats publicats. La seva especificació està totalment publicada, malgrat que poden pertànyer a una empresa i aquesta ser la seva principal impulsora. L’ús i la creació de documents en aquests formats (o de programes que puguin llegir-los i escriure-hi) no està restringida. La seva evolució depèn, com en el cas anterior, de la voluntat de l’empresa que és al darrera. Exemples d’aquests formats: el Postscript i el PDF d’adobe. Dins d’aquesta categoria podríem estar temptats d’incloure-hi el format RTF de Microsoft, donat que les seves especificacions estan publicades. De tota manera, només cal fer una prova per adonar-se que ni la mateixa empresa que les ha publicat les segueix, les especificacions del format: desar un document fet amb Microsoft Word en format RTF i obrir-lo amb el WordPad de la mateixa casa demostra que el primer programa afegeix elements fora del format especificat i públic que no es poden visualitzar correctament amb el segon. Ni la mateixa empresa que hi és al darrera, i que hauria de tenir interés en estandaritzar el format, no en segueix les especificacions. Costa, doncs, de posar-lo a la llista de formats lliures.
* Formats oberts. Solen pertànyer a organitzacions sense afany de lucre que tenen com a objectiu de regular-los. Estan totalment publicades les seves especificacions. Els exemples més clars són l’html, que és la base de tota la world wide web avui en dia, (regulat pel W3C), els formats SX* d’OpenOffice en la seva versió 1 i, sobretot pel que fa a documents, els formats OpenDocument publicats per l’OASIS. En altres àmbits també trobem les especificacions de jabber per a la missatgeria instantània o de SIP per a la veu sobre IP.

Motius per fer servir formats lliures
El dret a llegir el que és nostre

Els nostres avis, quan volien escriure alguna cosa, agafaven paper i ploma i s’hi posaven. Amb el temps, el paper ha envellit, s’ha tornat groguenc, però nosaltres podem seguir llegint allò que van escriure.

Nosaltres ja no fem servir paper i ploma, o bolígraf, per escriure. En general, Ara ho fem davant una pantalla i un teclat i allò que escrivim acostuma a quedar en format electrònic, digitalitzat. D’aquí a un, dos, cinc o deu anys, podem estar segurs que allò que avui hem escrit seguirem podent-ho llegir? És nostre, ens pertany, és part de la nostra creació intel·lectual, però si fem servir formats tancats, no especificats, que només una empresa coneix o pot legalment fer eines per a obrir aquests documents, qui ens assegura que d’aquí a un temps això seguirà essent nostre?

És a dir: sembla que som més capaços que mai de llegir i escriure, de comunicar-nos (amb altres, però també amb nosaltres mateixos dintre d’uns anys, quan rellegim el nostre treball), però alhora som més febles per a assegurar que comunicar-nos ho podrem seguir fent.

En Benjamí Villoslada ho sap explicar molt millor. En un apunt del seu blog explica per què és tan important controlar les eines i els formats que ens permeten llegir i escriure.

Només els formats lliures i especificats ens asseguren que amb el temps serem capaços de llegir tot allò que, amb els anys i amb diferents eines (programes), hem anat produint.
Internet com a bé públic

En força aspectes la xarxa Internet té trets característics de bé públic. Es tracta d’un espai de comunicació i d’intercanvi d’informació que és més útil com més gent hi participa. Els fonaments d’Internet, i el que explica el seu ràpid creixement i relatiu alt grau d’ús són el fet que les especificacions del protocol de transmissió d’informació (TCP) són públiques des de bon principi i les especificacions del servei més popular, la WWW, també.

Hi ha hagut intents de crear xarxes paral·leles a Internet. De fet, Microsoft, que sembla que ara es vulgui atorgar la paternitat de l’invent, al seu Windows 95 l’accés a xarxes per defecte era a la seva pròpia: Microsoft Network. No és fins força més tard, quan ja es veu que l’èxit va del cantó d’Internet, que s’apunta a promocionar-se com un actor molt ben posicionat en aquest sector.

Si fem servir eines i formats tancats per a comunicar-nos en aquesta xarxa el que estem fent és:

* Contribuir a la seva privatització. De manera implícita o explícita estem acceptant que una empresa o un grup d’aquestes es facin amb el control d’una part de la xarxa pel fet que donem per sabut que la bona o la única manera de comunicar-nos és a través d’unes eines que no són nostres. Què passaria si per escriure, el que sigui, calgués fer servir un paper que només ven un fabricant i uns bolígrafs que tan sols produeix una marca? Llogaríem a qualsevol la nostra capacitat de comunicar-nos?
* Devaluar-la. En tant que som capaços de comunicar-nos amb menys gent i deixem exclosos a altres usuaris i grups el que fem és reduir el valor que la xarxa té per sí mateixa. Funcionaria de la mateixa manera si per comunicar-se amb telèfons mòbils de la marca Z només es pogués fer amb telèfons mòbils de la marca Z? Per què quan enviem un missatge a través del mòbil diem “t’envio un SMS”, mentre que quan volem enviar un document de text fem servir “t’envio un word”?

Seguretat i profilaxi

Per la pròpia definició que hem donat abans, si no sabem les especificacions d’un format tampoc no podem saber què és el que queda guardat quan nosaltres desem un document.

Durant els preparatius per a la Guerra de l’Iraq al Regne Unit va esclatar un escàndol nacional a causa de les meta-dades que, sense la nostra intervenció, el Microsoft Word desa sobre nosaltres. Aquesta notícia de la BBC sobre els perills de la informació amagada als arxius Microsoft Word és prou explicativa per sí mateixa. Més en castellà a Hispasec.

Si no volem, doncs, veure compromesa la nostra privacitat ni mostrar informació que no ens interessa ni potser enviar parts del text que crèiem esborrades (però que encara són a l’arxiu) hem d’evitar els formats tancats o privatius. Només amb un format lliure tenim la garantia que el que volem comunicar és exactament el que de veritat comuniquem.

A banda de problemes generals amb els formats tancats o privatius en general, hi ha problemes específics de seguretat amb el format .doc. Es tracta d’una de les principals entrades de virus a les màquines equipades amb sistemes operatius Windows. El format .doc permet l’execució de macros i de components Active-X sense la intervenció de l’usuari.
Com fer-ho?
Formats i eines

L’objectiu d’aquest document no és pas d’obligar a fer servir eines diferents de les que habitualment es facin servir. De fet, aquí només es parla de formats. De les eines se’n podria fer una llista encara més llarga, sobre la conveniència o no, els avantatges ètics i tècnics d’unes i altres, etc…

Ara bé, que parlar d’eines no sigui l’objectiu d’aquest document no vol pas dir que sigui igualment desitjable fer-ne servir unes o altres (lliures o privatives) ni que sigui un assumpte menys important.
Com decidir el format

Fet aquest aclariment, cal preguntar-se quin és el format més adequat per intercanviar documents.

En el cas d’un document final, acabat, i que es pretén que pugui ser vist exactament igual pel professor (com passa amb els treballs finals que s’envien als docents) el més adequat sigui, segurament, el PDF (i el seu predecessor, el Postscript). És l’únic que ens garanteix que, visualment, allò que enviem, serà el mateix que rebi el nostre destinatari. Els demés formats lliures tenen l’avantatge que es poden llegir i tractar de manera relativament fàcil (rtf, text, html), però la presentació visual final pot estar força allunyada del que l’emissor ha enviat.

Els formats d’OpenDocument són també vàlids, doncs ofereixen els mateixos avantatges que el PDF (amb l’afegit addicional que poden ser també tractats), però de moment estan poc estesos. De tota manera, cal fer notar que els programes que estan preparats per als formats d’OpenDocument permeten tots una exportació ràpida i senzilla a PDF o Postscript, sense necessitat d’afegits especials.

El document de la Universidad de Cádiz que abans s’ha esmentat explica molt millor els criteris a tenir en compte a l’hora de decidir el format. Tot i això, en aquell moment les especificacions d’OpenDocument encara no havien estat publicades i per això no se’n fa esment.
Petit manual pràctic

Si feu servir GNU/Linux no us caldrà cap d’aquests passos, ja que la majoria de distribucions porten per defecte convertidors a pdf.

Si feu servir eines privatives per escriure els documents (per exemple, el Microsoft Word) podeu optar bé per exportar des del propi programa cap a altres formats o bé “imprimir” el vostre document a PDF.

* “Imprimir” el document i generar un PDF. El format PDF, en ser un format final, no preparat per a la modificació, es genera a través del que s’anomena una impressora virtual. Un cop instal·lada a l’ordinador, des de qualsevol programa que permeti imprimir podreu enviar la sortida d’impressió no a una impressora convencional, sinó a una “impressora” que generarà l’arxiu pdf.
o Donat que el PDF és un format documentat, qualsevol en pot llegir les especificacions i crear un programa que generi aquest tipus de fitxers. Hi ha programes lliures i privatius que ho fan. En aquest cas, us proposo el pdfcreator
o Un cop descarregat i instal·lat (enllaç directe a la darrera versió -març de 2006- disponible) cal verificar que apareix com a impressora.
o Un cop fet el document, simplement cal imprimir-lo. Al menú d’impressió seleccioneu com a impressora “pdfcreator”. Llavors us demanarà un nom de fitxer, que serà el PDF que generarà.
* Exportar a formats lliures. Amb el Word cal desar el fitxer amb una altra extensió:
o Anar al menú “arxiu” i seleccionar l’opció “desar com…”
o Obrir el desplegable de la pestanya “seleccionar com a tipus”
o Seleccionar “Pàgina web” o “Text”

Altres eines

Ja s’ha esmenat que el document només es centraria en la necessitat d’emprar formats lliures. No obstant això, aquí hi ha una llista que presenta, a tall d’exemple i de manera breu, altres programes que fan la mateixa feina que el Microsoft Word:
Disponibles per a Windows i GNU/Linux

* OpenOffice. És programari lliure. I gratuït. És el més complet de tots. Entre molts altres avantatges, permet l’exportació a PDF en un sol clic. La versió en català traduïda per softcatala porta incorporats els diccionaris i correctors en català, castellà i anglès. A més, també permet importar arxius de word amb un nivell molt satisfactori.
* Abiword. És programari lliure. I gratuït. Força més lleuger que l’anterior, amb menys funcionalitats, però també més útil per a segons quin tipus de feines. Permet importar arxius de Word, tot i que amb un nivell inferior a l’anterior. També n’hi ha una versió en català.

Conegueu tot el programari que permet treballar amb el format OpenDocument
Comentari final

Amb les eines informàtiques i de comunicació ens hi juguem una part prou important de la nostra llibertat, segurament més de la que som capaços d’imaginar. És per això que és tant important fer servir eines lliures (programari lliure), intercanviar informació en formats lliures (que és el que pretén explicar aquest document), o fer servir protocols de comunicació lliures i oberts (evitant msn/hotmail i skype). Totes aquestes eines de comunicació, fonamentals per a desenvolupar-nos com a humans, no les podem deixar en mans que no controlem.
Altres referències

* Podemos acabar con los archivos adjuntos en Word de Richard M. Stallman.
* Formatos de datos, de Jesús González de Barahona. Amb història i anècdota inclosa.
* Please, don’t send me Microsoft Word documents, en anglès, amb reflexions finals sobre els problemes generals dels processadors de paraules.
* Rebutjant arxius del Microsoft Office, a mode de carta per a explicar per què no s’accepten aquest tipus de documents.

oct.
01

set.
22

El 6 de novembre celebrarem el llançament de la nova versió d’Ubuntu, la 10.10, de nom en codi Maverick Meerkat, al CTUG de Granollers.

The next version of Ubuntu is coming soon
Al wiki de l’esdeveniment hi ha el programa provisional. Si creieu que podeu tenir alguna cosa a presentar, us hi podeu apuntar al wiki mateix o deixar un comentari en aquest apunt o al fòrum.

Recordeu que l’última hora de la festa la trobareu a https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/MaverickMeerkat

Reserveu-vos el dissabte 6 de novembre a la vostra agenda.

Ens hi veiem!

jul.
15

Avui ha sigut el final d’aquest curs de l’Actic. Sí, el passat dia 16 de juny vam acabar les classes, però fins avui no he fet la prova, així que per a mi s’acabat avui.
A la prova han sortit preguntes :
*De veu IP.
*Integritat, no repudi, identitat.
*Bases de dades.
*Demanar un duplicat de la targeta sanitaria, en aquesta et sortia una finestreta que t’avisava que enviava dades segures i no segures si volies continuar.
*Relacionar dibuixos de carpetes compartides, carpetes en xarxa, carpetes, disc dur extraible i disc dur amb la seva definició.
*P2P -FTP- xat- correu electrònic relacionar amb càrrega, descàrrega, càrrega i descàrrega, ni càrrega ni descàrrega.
*Fer una consulta en una base de dades primer per cognom i després per població.
*Ordenar vinyetes de com enviar un arxiu per xat.
*seleccionar unes cel·les concretes i imprimir-les.
* D’una sèrie de vinyetes (correu electrònic, mapes,) quin són compartits en linia.
I ja no recordo més preguntes, la veritat es que avui tots els que ens hem presentat hem aprovat i això es una injecció de alé per tots aquells que vulguin presentar-se.
El que diu la Sara en el seu post, és veritat llegir bé les preguntes, si no estàs segur passa-la, ja tornaràs. Relaxar-se, respirar fons i tornar a relaxar-se.
Crec que a mi m’ha costat una mica fer aquest exercici de relaxació, però no tothom és com jo i estic convençuda que vosaltres si sabreu fer-ho.
Des d’aquí animo a tothom perquè es presenti, ja que amb una mica d’aprenentatge i llegir bé les preguntes tens molt guanyat.
Donar les gràcies al nostre professor Francesc Sanfelix, per la seva paciència i la seva vocació. Gràcies.
Salutacions.

Reme

juny
21

Dimecres passat vam finalitzar el curs del nivell mig del Actic que va donar Francesc Sanfelix al CTUG. Aquest divendres vaig fer la prova, no volia que hi hagues masses dies de diferència entre l’acabament del curs i la data de la prova per tenir-ho tot més o menys fresc…

Com ja heu endevinat pel títol del post la prova l’he passada, i volia posar en comú uns quants comentaris per tothom que llegeixi això però sobretot per als meus companys de classe que han de fer la prova en dies successius.

La màxima d’aquesta prova és llegir bé les preguntes, realment no ho tenim en compte però de veritat que el llegir-les amb atenció  suposa un 50% d’encert de la resposta; el que ens pregunta ho sabem, són temes que hem tocat al curs.

La segona recomanació és quelcom que també ens han aconsellat desde el primer dia de classe…com ja us imaginareu es no possar-vos nerviosos..encara que aquest punt l’hauria de deixar còrrer ja que personalment no us puc dir com s’aconsegueix això…però asegurar-vos que els nervis juguen moltes males passades així que sisplau nervis fora.

Respecte les famoses preguntes tipus flash, dir-vos que en el meu cas, em va costar poder seleccionar els rangs de cel·les en les simulacions d’un full de càlcul, així que si no us funciona seleccionant de punta a punta intenteu seleccionar d’altra manera, d’amunt avall…amb això no surt l’odiada maneta perquè no es un error vostre, sinò del flash, et desesperes una mica quan veus que no et fa cas, però vigileu i feu això si us toquen d’aquestes. Però seleccioneu on toca perquè sinò si que donaria error.

De les de tipus flash de vegades poden ser una mica més llargues perquè et poden demanar varies coses, anar pas a pas i continuar llegint bé, és la millor manera.

Les preguntes d’arrossegar els dibuixets per ordenar la seqüencia que et demanen, és una bona pràctica col·locar primer les que tingueu clares, així quedaran menys a la part de sota i no us atabalareu.

Deixeu per al final les preguntes que tingueu dubtes, perquè quan acabeu les que tingueu confirmades, la prova us avisarà que teniu preguntes pendents de contestar, i les anirà mostrant. Si voleu continuar passant amb els botons ho podeu fer, sempre hi ha alguna que la anem passant i es queda per contestar la última, no passa res però vigileu el temps…

A mi em van sortir moltes preguntes de base de dades i de presentacions, de fitxers sonors, d’imatges, algunes de canviar el format en el full de càlcul, gràfiques, afirmacions del processador de text, copies de seguretat, combinació correu, compartir calendari, seguretat  i propietats de l’ordinador, cerca avançada Internet…tot l’hem tocat a classe, però repaseu els vostres punts debils, com que són preguntes aleatòries mai saps que et preguntaran, a mi m’agradaven les de capacitats dels arxius, extensions… i d’aquestes cap que jo recordi.

Respecte al temps crec que és suficient però no dubteu massa, els nervis no ajuden però s’ha d’intentar controlar-los, però no us preocupeu companys, anireu bé de temps segur…

Anims!!

M’ho he passat molt bé al curs amb tots vosaltres, heu estat una colla molt divertida i m’alegro d’haver-vos conegut, de tot cor.

I no vull acabar el meu post sense donar les gràcies al Francesc, ens has resolt els dubtes i has fet que ens interessi tots els temes que has explicat  a classe, almenys és el que m’ha passat a mi, però crec que això ja ho saps…

Ha estat un curs molt dinàmic i especial.

Gràcies per la teva qualitat, com a persona i com a profe.

A reveure!

Una abraçada.

Sara

juny
05
OpenOffice.org
Curso básico de OpenOffice.org Writer 2.0 Aquest curs permet entrar als usuaris visitantsResum
Curso avanzado de OpenOffice.org Writer 2.0 Aquest  curs permet entrar als usuaris visitantsResum
Curso básico de OpenOffice.org Calc 2.0 Aquest curs permet entrar als usuaris visitantsResum
Curso avanzado de OpenOffice.org Calc 2.0 Aquest curs permet entrar als usuaris visitantsResum
Presentaciones con OpenOffice.org Impress 2.0 Aquest  curs permet entrar als usuaris visitantsResum
Morfeo Formación
Introducción al software libr

Modle IFanlo

maig
24

Ensenyaments d’informàtica a l’educació d’adults

Els ensenyaments d’informàtica a l’educació d’adults queden regulats per la Resolució de 7 de maig de 2010, per la qual es modifica la resolució de 14 de maig de 2007, per la qual s’estableixen els objectius i continguts dels ensenyaments inicials i bàsics i de les competències per a la societat de la informació, d’aplicació a la xarxa de centres i aules de formació de persones adultes, de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

Bloc d’ensenyaments inicials i bàsics de l’educació de persones adultes

Bloc de les competències per a la societat de la informació de l’educació de persones adultes

maig
24

Xavier Aymerich
Hola. Em dic Xavier i sóc administrador de sistemes i professor d’informàtica. Fins el dia 28 de febrer he estat coordinador de l’ACTIC i supervisor de la prova en un centre privat, però com a molts en aquests darrers temps, m’he quedat a l’atur. A fi de no perdre aquest patrimoni i no deixar abandonats als meus ex-alumnes, m’he decidit a fer aquesta pàgina per respondre les preguntes que us puguin sorgir sobre l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC). Per a veure la informació oficial sobre l’acreditació et convido que visitis la pàgina actic.gencat.cat
http://examenactic.blogspot.com/