Ja tenim aquí Ubuntu 10.04 Lucid Lynx

Molts de nosaltres ja estàvem impacients, però ja la tenim aquí. Avui ha estat alliberada la versió definitiva d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx), una de les distribucions de GNU/Linux més populars actualment. Aquesta nova versió, a més, és una LTS (Long Term Support). Això significa que Canonical donarà suport i actualitzacions a aquesta versió durant tres anys, en comptes de l’any i mig de les versions habituals.

Per a poder-vos instal·lar aquesta versió definitiva, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/releases/lucid/

Kubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/kubuntu/lucid/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/release/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/release/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/release/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/release/

Volia aprofitar aquesta anotació per fer una revisió/valoració d’algunes de les principals característiques que porta aquesta nova versió. Podeu trobar la llista completa a la pàgina de característiques d’Ubuntu 10.04.

• Gnome 2.30. Per sí sol, aquesta nova versió de l’entorn d’escriptori Gnome ja aporta moltíssimes novetats a Lucid Lynx. Podeu veure’n un resum a l’anotació on anunciàvem el seu alliberament. Aquest cop, sí que hauria de ser la darrera versió de la branca 2.xx,  i la propera ja hauria de ser Gnome 3.0 (dic “hauria” perquè això mateix ja ho deien en la versió anterior de Gnome).
• KDE 4.4. Si utilitzeu Kubuntu, tindreu la versió 4.4 de l’entorn d’escriptori KDE, que porta moltes millores respecte de la 4.3.
• Ubuntu Music Store. La botiga de música online d’Ubuntu. Un dels programes estrella d’aquesta nova versió. En van parlar a SomGNU.
• Ubuntu Software Center. S’ha redissenyat, facilitant la integració de programes disponibles des de repositoris especials (com per exemple els PPA de Launchpad)
• Pitivi. A Ubuntu 10.04 s’ha decidit  instal·lar de forma predeterminada aquest editor de vídeo.
  
• Gimp ja no ve instal·lat de forma predeteminada. Tot i que jo l’utilitzo sovint, crec que ha estat una bona decisió. El problema és que s’ha deixat com a gestor de fotografies el F-Spot.
  
• Aspecte social. A Ubuntu 10.04 s’ha intentat donar més importància a les xarxes socials, i ara ve instal·lat de forma predeterminada el client de Twitter Gwibber, a més d’una millor integració a la barra de tasques tant d’aquest com del client de xat Empathy.
• Simple Scan, programa predeterminat per escanejar. Un programa que simplifica moltíssim la tasca d’impressió.
  
• Aspecte gràfic. S’ha canviat el color marró d’Ubuntu per un color lila. Juntament amb aquest canvi, també s’ha modificat el tema d’icones i el de les finestres.
• Java de Sun. S’ha mogut el Java de Sun als repositoris Partner (no habilitats de forma predeterminada).
• S’ha mogut els botons per maximitzar, minimitzar i tancar finestres a la banda esquerra. Això ha causat una gran polèmica. A mi no em desagrada.
• Versions actualitzades del programari. Qui s’instal·li Ubuntu Lucid Lynx  podrà gaudir de les versions més actuals dels programes, com per exemple OpenOffice.org 3.2, Firefox 3.6.3, etc.

A més, aquesta nova versió ve acompanyada d’un manual oficial que ens ajudarà en la instal·lació i l’ús diari d’Ubuntu Lucid Lynx.

Extret de:http://alliberats.cat/

Microsoft: jugada maestra o práctica monopolística

Aquest matí a classe  hem comentat el tema de l’aparició del primer navegador que va arribar  al gran públic  Netscape, sorgit al 1994 i de com Microsoft va introduir el IE al 1995  dins del sistema operatiu del Windows per fer la competència.

Segons el que he llegit Microsoft va estar fent pràctiques poc lleials  i violant la llei antimonopoli,  pel qual Microsoft va ser condemnat… despues apeló y finalmente pagó una indemnización para que se retirase la denuncia contra ellos.

Per més info veure els següents links (2 d’ells estan en el material formatiu del actic, C3,modul 1 enllaços relacionats)
La Internet – Guerra de Navegadores (Part 4)
La Historia de Internet – Guerra de navegadores (Part5)
Guerra de navegadores (Wiquipedia)

Salut,

Sara

Gestió del Correu Electrònic

Degut a la meva professió ia la meva vocació sòl anar a moltes conferències, xerrades o col.loquis sobre informàtica i noves tecnologies. Un dels meus comunicadors preferits es Chema Alonso per el seu caracter divertit sensa perdre en cap moment la visio profesional.

En el curs de ACTIC hem començat a parlar del correu electrònic i em va venir a la memòria una de les millors xerrades a les que jo he assistit.
La xerrada va estar a càrrec de Diego Gómez del centre de productivitat de Microsoft a Manresa i durant unes tres hores i mitja ens va expusa en el que s’ha convertit el correu electrònic, vist des de la part professional. Tot i que en una gran part parlo de Microsoft Outlook com a eina de correu les bones pràctiques són extensibles a qualsevol forma de gestionar el correu.
Hos deixo l’enllaç a la presentació aqui

El post en castellà aqui

Recull de 50 llocs que fan servir GNU/Linux

Recull de 50 llocs (ciutats, organitzacions) que fan servir GNU/Linux en el seu dia a dia: la ciutat de Munich, el parlament francès, servei postal dels EUA…

Una de Troyans

Llegiu aquesta entrada del blog Bitelia en la que parlade conceptes que vam veure en el mòdul en què parlàvem de seguretat.
http://bitelia.com/2010/04/troyano-zeus-ahora-ataca-usuarios-firefox

Quan l’enemic és el programari Antivirus

http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/falsa/deteccion/virus/paraliza/decenas/miles/ordenadores/elpeputec/20100422elpeputec_2/Tes

La pregunta és:  I qui paga el cost de tot això? Algunes vegades error de aquet tipus s’han  atribuït al sistema operatiu. Un exemple és que molts dels errors de Windows Vista els provocaven els controladors del maquinari antic que els fabricants no testats prèviament ia fons abans de la sortida al mercat de Vista. Amb això no vull tapar els molts errors de precipitació que va cometre Microsoft amb aquest sistema operatiu.
Salutacions a tots i Feliç dia de Sant Jordi.

Estracte sobre sistemas operatius, del llibre:Al principi hi hagué la línia d’ordres Neal Stephenson

L’analogia entre cotxes i sistemes operatius no és del tot dolenta, de manera que permeteu-me que m’hi deixi endur per fer-vos cinc cèntims de la situació actual.

Imagineu-vos una cruïlla on es troben quatre concessionaris de cases de cotxes. Un d’ells (Microsoft) és realment molt més gran que els altres. Va començar fa uns anys venent bicicletes de tres marxes (l’MS-DOS) que no eren perfectes però funcionaven, i quan s’espatllaven es podien reparar fàcilment.

Al costat hi ha un concessionari de bicicletes que li feia la competència (Apple) i que un bon dia va començar a vendre vehicles motoritzats: eren cotxes cars però amb una línia de disseny atractiva i amb les entranyes segellades hermèticament, de manera que el seu funcionament tenia un toc de misteri.

El concessionari gran va respondre introduint a corre-cuita al mercat un joc d’actualització per a ciclomotors (el Windows originari). Es tractava d’un enrevessat artefacte (es diria que dissenyat per l’humorista Rube Goldberg) que, quan es collava en una bicicleta de tres marxes li permetia, amb prou feines, mantenir-se al nivell dels cotxes Apple. Els usuaris, quan s’hi desplaçaven, havien de dur ulleres protectores i s’havien de treure les cuques que se’ls ficaven entre les dents mentre els propietaris dels Apple acceleraven al seu costat protegits per llur hermètic confort tot somrient sarcàsticament darrere la finestra. Però els Micro-ciclomotors eren barats i fàcils de reparar en comparació amb els cotxes Apple, de manera que la seva quota de mercat va créixer com una taca d’oli.

Amb el temps el concessionari gran va treure un cotxe totalment equipat: un cotxe familiar gegantí (el Windows 95). Tenia tot l’atractiu estètic d’un bloc de pisos de barri obrer soviètic, perdia oli i cremava la junta de culata, i va ser un èxit rotund. Poc després van treure un aparatós vehicle tot terreny destinat als usuaris professionals (el Windows NT) que no era pas més atractiu que la versió familiar i que tan sols resultava una mica més fiable que aquesta.

Des d’aleshores hi ha hagut molta cridòria i enrenou, però poca cosa ha canviat. El concessionari petit continua venent elegants sedans de línia europea i gastant molts diners en campanyes publicitàries. Tenen penjats rètols de “LIQUIDACIÓ TOTAL PER TANCAMENT” als aparadors des de fa tant de temps que estan tots descolorits i recargolats. El concessionari gran continua fent cotxes familiars i tot terreny cada cop més grossos.

A l’altra banda del carrer hi ha dos establiments que no fa gaire que estan al mercat.

Un d’ells (Be, Inc.) ven batmòbils totalment operatius (el BeOS). Són més atractius i elegants fins i tot que els sedans de línia europea, estan més ben dissenyats i amb tecnologia més avançada, i són pel cap baix tan fiables com qualsevol altre producte del mercat, i tot i això són més barats que els altres productes.

Més barats que els altres amb una excepció: el Linux, que és just al costat i que de fet no és una empresa. Es tracta d’una colla de vehicles recreatius, iurtes, tipis i cúpules geodèsiques muntades en un camp i que s’organitzen per consens. La gent que hi viu fabrica tancs. No són pas tancs soviètics antiquats de ferro colat, sinó més aviat tancs M1 de l’exèrcit nord-americà, fabricats amb materials de l’era espacial i carregats de punta a punta de sofisticada tecnologia. Però són millors que els tancs de l’exèrcit. Els han modificat de tal manera que mai de la vida s’espatllen, són lleugers i maniobren amb tanta facilitat que es poden fer servir per qualsevol carrer, i no consumeixen més que un cotxe de baixa cilindrada. Els treballadors se les enginyen per muntar aquests tancs sobre el terreny a un ritme sorprenentment ràpid, i n’hi ha un bon reguitzell a la vora del carrer amb les claus posades i tot. Qualsevol persona que ho desitgi pot enfilar-se dalt d’un d’aquests tancs i endur-se’l de franc.

Els clients s’acosten a aquesta cruïlla a borbolls, dia i nit. El noranta per cent van directe al concessionari més gran i compren cotxes familiars o vehicles tot terreny. Ni tan sols fan un cop d’ull als altres concessionaris.

Del deu per cent restant, la majoria compren un elegant sedan de línia europea i només s’aturen per observar amb menyspreu els filisteus que compren els vehicles familiars o els tot terreny. Aquests clients, si és que arriben a adonar-se de la gent que hi ha a l’altra banda del carrer venent vehicles més barats i de més qualitat, els ridiculitzen tractant-los d’excèntrics i babaus.

La sucursal de batmòbils ven algun vehicle al sonat pels cotxes de torn que vol un segon vehicle per acompanyar el cotxe familiar, però de moment sembla acceptar el seu paper de jugador marginal.

El grup que regala els tancs només es manté viu perquè està integrat per voluntaris que es col·loquen a la vora del carrer amb megàfons mirant d’atreure l’atenció dels clients sobre aquesta increïble situació. La conversa típica seria d’aquest estil:…….

a qui el llibre complert com a regal de Sant Jordi,:)

http://www.lafarga.cat/culturalliure/llibre/al-principi-hi-hague-la-linia-dordres/

Ubuntu One: Instal·lació i primeres sensacions

Ubuntu One és l’aposta de Canonical (l’empresa que hi ha rere Ubuntu) en l’àmbit del Cloud Computing. Per a resumir-ho, a través d’Ubuntu One, Canonical ens ofereix un espai en els seus servidors de 2Gb o 10Gb (depenent del pla que escollim). En el nostre ordinador, veurem aquest espai com una carpeta més dins el nostre arbre de directoris. És a dir, no veurem cap diferència respecte de qualsevol altra carpeta. Però podrem veure el contingut d’aquesta carpeta (i tot el que hi pengem) des de qualsevol ordinador on tinguem instal·lat l’Ubuntu One……
http://alliberats.cat/ubuntu-one-instal%C2%B7lacio-i-primeres-sensacions/

Microsoft 2019

Què hos ha semblat el Video de Microsoft sobre el futur de la Informàtica? En el meu blog teniu dos mes que es refereixen a la salut i ha les botigues de l’any 2019.
Salutacions

Salutacions companyes i companys !!!

Soc el pesat de la primera fila, sem dona millor parlar que escriure però us deixo un enllaç al meu bloc de fotos i el meu Facebok per si voleu demanar-me amistat o mirar fotos, gracies per aguantarme.

http://gn9u.blogspot.com/

http://www.facebook.com/josep.gallart?ref=name

josep.gallart@ubuntu.cat